Publicado el

Els 10 llibres que no esperaves regalar aquest Sant Jordi

Com encendre un drac apagat

Estem cansats de regalar sempre els mateixos llibres per Sant Jordi i, per aquesta raó, volem fer-te 10 recomanacions que no esperaves per regalar el dia del llibre i la rosa. Deu llibres punyents, tendres, divertits, actuals o intensos. Deu llibres per a deu lectors diferents. Estem segurs que més d’un serà el regal de Sant Jordi perfecte!

 

Com encendre un drac apagat

Com encendre un drac apagat, de Didier Lévy i Fred Benaglia. Editat per Libros del Zorro Rojo.

Comencem pels més petits de la casa. La nostra primera recomanació és un àlbum infantil il·lustrat. Recordeu Salvatge, aquell impressionant àlbum d’Emily Hughes que va guanyar el premi Llibreter fa un parell d’anys? Doncs a Libros del Zorro Rojo continuem fent la seva feina igual de bé i tenen un fotimer d’àlbums visualment impecables, tendres i plens d’humor per celebrar el dia del llibre. Com que és Sant Jordi, hem escollit Com encendre un drac apagat, la història d’un drac que, com qualsevol de nosaltres, té un mal dia (ha perdut la flama) i de com del seu millor amic inventarà tot de plans cada vegada més enginyosos per ajudar-lo. Si teniu criatures al voltant, és l’àlbum perfecte per regalar aquest Sant Jordi.

Els imaginaris

Els imaginaris, de A.F. Harrold ilustrat per Emily Gravett. Editat per Blackie Books.

I per a nens i nenes una mica més grans? Si ja els has regalat tots els llibres de Roald Dahl i de Neil Gaiman i estàs fins a les pestanyes de rellegir Matilda i trobar-los amb botons als ulls, aquest és el seu llibre. Els imaginaris explica l’amistat de l’Amanda i el Rutger, dos amics inseparables, perfectes, excepte per un petit detall: el Rutger no existeix. És imaginari. Però això no és un problema! Ells són feliços vivint mil aventures gràcies a la inesgotable imaginació de l’Amanda fins que apareix l’esgarrifós (i estendard del mal gust) senyor Bunting que, diuen, vol segrestar el Rutger per menjar-se’l… No us puc explicar més. Només dir-vos que l’estil del Harrold i les il·lustracions de l’Emily Gravett són espatarrants.

Temps de ratesTemps de rates, de Marc Moreno. Editat per La Magrana / RBA.

Si ets amant de la novel·la negra, no pots perdre’t la novel·la guanyadora del Premi Crims de tinta 2017, uns dels premis més importants del gènere en català. En aquest novel·la de ritme fulgurant coneixem l’Eloi, un noi de La Verneda que es troba de cop i volta amb 8 quilets de no res de cocaïna sota al llit. Al principi té por, però l’avorriment i la manca d’oportunitats el fan atrevit i comença a moure el material entre els amics. Podeu imaginar les conseqüències d’això. D’un dia per l’altre, l’Eloi es converteix en el noi més popular del barri, però també el més perseguit. Novel·la negra-negra, intensa, km 0 i que es llegeix d’una tirada. Has de llegir al Marc Moreno.

Tocar el dos no és tan senzillTocar el dos no és tan senzill, de Màrius Moneo. Editat per Alrevés / Crims.cat

Què? Només es mata a Suècia, i quan passa a prop de casa, a Barcelona? Els segells de novel·la negra en català ens estan demostrant que no, que a Catalunya es mata molt bé i no només a la Ciutat Comtal. Tocar el dos no és tan senzill passa ràpid, en poc més d’un mes, on s’acumula violència de molts tipus. Passa a cavall entre Girona, Tordera, Castellflorit o Manresa, a carreteres nacionals, a pisos que semblen rateres o xalets al mig del no res, a comissaries, a bars. La novel·la de Màrius Moneo és àgil i sorprenent. Hi barreja amb bon criteri la crítica social, l’enigma, el suspens, tot amanit amb capítols curts i intensos i uns diàlegs excel·lents. Què més podem demanar?

Montserrat RoigMontserrat Roig. La memòria viva, d’ Aina Torres. Editat per Sembra Llibres.

L’any passat es complien 25 anys de la mort prematura, als quaranta cinc anys, de la Montserrat Roig i, per aquesta raó, el 2016 es va instaurar com a “any Roig”. Com a colofó de la sèrie d’actes commemoratius que es van fer, Sembra Llibres porta aquest assaig: Montserrat Roig. La memòria viva. Un llibre reivindicatiu, feminista, que vol recuperar un dels noms més importants de la generació dels setanta. Montserrat Roig és una de les escriptores en llengua catalana més estimades. Regaleu L’hora violeta, El temps de les cireres i regaleu també aquest assaig on l’Aina Torres recorre, a través de les paraules de Roig, de persones properes, d’escriptors i escriptores influïts per ella, la seva vida i el seu llegat.

Enviada especialEnviada especial, de Jean Echenoz. Editat per Raig verd / Rayo verde editorial.

Jean Echenoz, que ens va visitar fa unes setmanes al Kosmopolis, és un escriptor polifacètic i una de les veus més interessants del panorama francès actual. L’editorial Raig Verd ens porta la seva última novel·la, un thriller d’espies a l’estil de Eric Ambler o Graham Greene que no perd ni durant una pàgina el regust impertinent de la bona literatura. Enviada especial ens explica la història de la Constance, una dona segrestada que acaba seduint els seus segrestadors i desestabilitzant Corea del Nord. Tal i com estava previst, és clar. Perquè, si no, això no seria una novel·la d’espies! Un llibre que analitza el present amb un estil fresc i irònic, senzill i boig, i també on trobareu girs i sorpreses més enllà del gènere.

Anatomia de les distancies curteAnatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols. Editat per Edicions del periscopi.

Al pròleg d’aquest deliciós llibre de la Marta Orriols, Jenn Díaz diu que l’autora: “ha decidit no amagar-nos res, res de tot això, d’aquestes coses que són la vida i que sacsegen les vides d’aquests personatges”. I té tota la raó. Anatomia de les distàncies curtes és un llibre de relats propers, mínims, que moltes vegades recorden l’elegància de Salter i la mirada innocent de Rodoreda. Els relats d’Orriols parlen de les relacions humanes, la quotidianitat, allò que passa a dins de casa i del què no parlem perquè no sembla important, però que és el més important de tot perquè són les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un d’aquests llibres que no vols que s’acabi, que es fa molt curt. I per això des d’aquí demanem a la Marta Orriols que ens regali aviat més de la seva prosa!

El foratEl forat, de Jordi Amor. Editat per L’altra editorial.

Tens un amic que porta barba i va en bicicleta a tot arreu? L’encertaràs segur amb el premi Documenta 2017. La novel·la de Jordi Amor és un desori sublim amb un estil tan personal com eficient. La veu torrencial del narrador explica la història d’un jove barceloní amb poques perspectives de futur, que es deixa arrossegar cap al buit (el forat) de la seva pròpia vida. Però, tot i la història que explica, no és una novel·la implacable o cruenta, sinó que relata la desesperança amb traces d’humor i el text és ple de colors vius, de retalls d’història viva de la ciutat, de les contradiccions de la Barcelona d’ara. A més, el virtuosisme tècnic del novell Jordi Amor fa la lectura encara més interessant. Ja voldríem molts de nosaltres escriure una primera novel·la com aquesta!

FaristhaFarishta, de Marc Pastor. Editat per Amsterdam.

Farishta és una de las apostes de Sant Jordi i no ens estranya gens ni mica! El retorn del Marc Pastor, autor de La mala dona o L’any de la plaga, no podia ser més espectacular. La novel·la explica la història de la Farishta, una adolescent adoptada per una família russa que als divuit anys troba la feina perfecta a la Polinèsia francesa. Viu al paradís, troba l’amor… Però, evidentment, no tot és el que sembla, i no puc explicar més sense esgarrar-vos la trama. Només dir-vos que Marc Pastor és d’aquells autors que t’agafen de la mà i et porten al seu món. Farishta enganxa des de la primera pàgina, combina ciència-ficció de la bona amb aventures i el ritme d’un thriller. Hores d’entreteniment amb un pòsit profund garantides! Llegiu, llegiu!

Les defensesLes defenses, de Gabi Martínez. Editat per Catedral.

La nova novel·la de Gabi Martínez està basada en una història real. Precisament un dia de Sant Jordi va signar un llibre a un desconegut que li va dir: “tinc una història que vull que escriguis, si en fan una pel·lícula, el protagonista podria ser el George Clooney”. Després va dir-li que era neuròleg i que al 2006 es va tornar boig, literalment, durant una temporada. A partir d’aquesta trobada, l’amistat entre l’escriptor i el metge creix i anys després acaba convertint-se en una novel·la de quasi 500 pàgines. Un llibre que parla dels extrems on ens poden portar les aparentment idíl·liques relacions familiars i laborals, del brutal nivell d’estrès de la societat actual, que ens pot fer emmalaltir, i del dur camí de la recuperació. Un llibre que també fa un recorregut vital per la Barcelona de la Transició, dels Jocs olímpics i de la crisi. Molt recomanable.

 

Publicado el

Hombre sobre una escultura

Hombre sobre una escultura, de Álvaro del Olmo Alonso

Hombre-sobre-una-esculturaCréanme si les digo que esta de Álvaro del Olmo es una novela francamente difícil de reseñar. Y lo es básicamente porque Hombre sobre una escultura es una novela que da tanto como busques en ella. No diré que es infinita pero sí que desde luego no se le ve el fondo y además añadiré, y lo digo como virtud, que es una historia que uno nunca sabe muy bien hacia dónde va a ir, qué va a suceder en cada momento y lo único a lo que se puede aspirar es a apostar sobre el grado de sorpresa que va a haber en cada página, porque haberla la hay seguro. No se imagina nada más extemporáneo en las páginas de Hombre sobre una escultura que una brújula, y no porque no tenga todo un sentido, que lo tiene, sino porque lo vas descubriendo según sucede, y eso es una apuesta arriesgada, se requiere mucho talento para mantener enganchado a un lector despistado, y Álvaro del Olmo lo tiene, desde luego. Porque es un libro de un magnetismo tan intenso como difícil de comparar.

Se ve que al autor no le asustan los retos y que no gusta de las cosas fáciles, tengo para mí que construir Hombre sobre una escultura no debe haber sido una tarea sencilla, pero el resultado es extrañamente dinámico y adictivo teniendo en cuenta las complejidades de la historia. ¿Y de qué va?, se preguntarán. Pues si les digo que narra las vivencias de un grupo de amigos puede que no les parezca tan original. Si añado que transcurre en una ciudad sin ubicación geográfica ni temporal tampoco se rasgarán las vestiduras. Puede que empiecen a hacerse una idea si les cuento que el principal protagonista afronta una tarea aparentemente imposible con similares entusiasmo y eficacia a las que emplearon los blues brothers ante su misión divina. Pero no, créanme que aun no han dimensionado su asombro, pero no me culpen, es imposible que lo hagan hasta que se encuentren cara a cara con Hércules Degard y sus amigos. Pero sí quisiera intrigarles un poco más sugiriendo que la misión, si acaso, la culmina quien no lo intenta y que tiene que ver con ciertos deseos de redimir a la sociedad a través del arte o tal vez de fusionar arte y realidad en una misma dimensión. Sigue leyendo Hombre sobre una escultura

Publicado el

Los perales tienen la flor blanca

Los perales tienen la flor blanca, de Gerbrand Bakker

Los-perales-tienen-la-flor-blancaLos perales, efectivamente, tienen la flor blanca, cosa que no sabía pero que he podido comprobar gracias a los prodigios de internet. Uno, cuando piensa en flores blancas piensa en cerezos o almendros, pero Gerbrand Bakker no, él piensa en perales, y créanme, ese es probablemente el extremo menos sorprendente de este magnífico libro. Los perales tienen la flor blanca es una novela no muy extensa, pero increíblemente intensa. Y tal vez eso sí que sea lo más sorprendente, la capacidad del autor para lograr un relato tan emocionante con un estilo tan parco, tan escasamente proclive a las florituras. Lo que tiene que decir lo dice con frases cortas, claras y concisas, los personajes están magníficamente construidos (incluido el perro) sin más datos que los relevantes y la historia transcurre prácticamente sin tramas paralelas ni distracciones. Lo que tiene que pasar pasa, y lo hace delante de los ojos del lector sin trampas ni sorpresas. El descubrimiento no es que con un estilo así se pueda escribir una buena novela, hay muchas, ni tan siquiera que el relato sea como es terriblemente emocionante, el hallazgo es que con un estilo seco y una historia dura se pueda escribir a la vez una novela extrañamente dulce, entrañable. Sigue leyendo Los perales tienen la flor blanca

Publicado el

La muñeca de Kokoschka

La muñeca de Kokoschka, de Afonso Cruz

la-muñeca-de-kokoschkaLos pájaros estaban mudos. Todos callados en sus jaulas.
̶ Los pájaros están estropeados  ̶  dijo Bonifaz Vogel.
̶ No se puede cantar cuando el mundo está deshecho en cenizas  ̶  dijo la voz. Nadie querrá comprar pájaros que cantan en silencio.
̶  Tiene toda la razón, señor Vogel, pero ¿qué podemos hacer?
̶  Yo sé algunas canciones. Es preciso enseñar a cantar a los pájaros de nuevo.

Eso dice Bonifaz Vogel, uno de los personajes de La muñeca de Kokoschka y sospecho que eso hace Afonso Cruz. Enseñar a los pájaros a cantar de nuevo en un mundo en el que el ruido de las bombas, el ruido en general, no los ha dejado afónicos, pero sí sin música. Y esta novela es toda una partitura frente a la barbarie que reconforta mucho tararear.

La mirada de Afonso Cruz es muy particular, una mirada que no regatea el dolor pero que lo plasma con una sensibilidad extraordinaria y con una capacidad para construir imágenes hermosas que trasciende a lo que cuenta. Uno es muy sensible a aquellos escenarios que conoce literariamente, recordar los lugares que me emocionaron es emocionante en sí mismo. Por eso, revisitar el Dresde bombardeado que hace años me impactara de la mano de Kurt Vonnegut y hacerlo de la mano de un guía tan poético como Afonso Cruz me ha resultado especialmente gratificante. Aunque los valores literarios de La muñeca de Kokoschka hubiesen bastado por sí mismos para lograrlo. Sigue leyendo La muñeca de Kokoschka